2n Concurs de Rall (diumenge 6 d'octubre 2013)

Companyes i companys del Corball, el proper diumenge 6 d'octubre tindreu una vegada més l'ocasió de demostrar la vostra destresa amb aquest art de pesca. A la platja de Canet d'en Berenguer, com l'any passat, tindrà lloc el segon concurs del pesca amb rall de l'associació, obert a tots els socis i totes les sòcies.

El concurs tindrà lloc a les 10.30, i serà seguit d'una paella a l'hotel Chispa a les 14.30, a càrrec de l'assocació i amb la col·laboració de l'Ajuntament de Canet. Els socis i les sòcies poden portar acompanyant a la paella, però en aquest cas hauran de pagar 12 euros per acompanyant pel dinar.

A les 9.30 alguns ralladors estaran ja allà per a esmorzar junts (l'esmorzar correrà a càrrec de cadascú).

Cal que confirmeu la vostra assistència per a encomanar la paella, com a molt tard fins al 25 de setembre, per telèfon o per correu electrònic.

Animeu-vos a participar, l'any passat va ser tot un èxit!
http://rallicorball.blogspot.com.es/2012/10/i-concurs-de-rall-octubre-2012.html



-

Rall i paelles per a la nova temporada

Diu Josep Pla que el llobarro, també conegut com a llop de mar en altres indrets, és un peix de molta astúcia, difícil de pescar, potser el que produeix menys sensacions de peix conjuntament amb el corball. I que per això és tan bo, sobretot si es fa a la brasa, sense sucs ni afegitons. Clar que el mestre Pla es refereix al llobarro criat en estat salvatge, no al que actualment voreja les nostres costes, sospitós en gran mesura de provindre d’aquestes granges marines tan freqüents i tan consolidades d’un temps ençà en el litoral valencià.

Cabàs, soquets, rall i llobarros

Vicent Arnal, àlies el Fiero, president d’honor de la Confraria de Pescadors amb Rall del Camp de Morvedre i la Plana Baixa, assegura que els llobarros de piscifactoria, quan s’escapen com a conseqüència d’un temporal o són amollats per manca de rendibilitat comercial, boguen desorientats per la immensitat de la mar, que són exageradament innocents i que no tenen la intel·ligència que els caracteritza quan han crescut en el seu hàbitat natural. No deu ser casualitat, per això, que molts d’aquests llobarros acaben allotjats allà on sol haver-hi menjar en abundància, peixos vulgars que es mouen en molades a la recerca de goles i esculleres com ara la de les Cases de Queralt, on conflueixen els termes de Sagunt, Benavites i Almenara i on dissabte passat es va celebrar una nova i exitosa jornada de començament de la temporada de pesca amb rall. Perquè així fa goig. Una jornada magnífica que comptà amb els més il·lustres ralladors de la contornada i que tingué tots els ingredients necessaris per a convertir-se en cita ineludible amb el pas dels anys: sol, bona mar, esmorzar de luxe, llobarros a manta, varietat de ralls i com no, com no, les fabuloses paelles a llenya obra de Juan el Duco, de Quartell, mestre paeller de la colla.

A les Cases de Queralt solen confluir
pescadors de canya amb pescadors de rall

      

Escullera

Sens dubte, la proliferació d’esculleres i espigons en la gran majoria d’indrets litorals del País Valencià, no deixa de ser un aspecte a considerar, ja que per bé que facen una funció de contenció i preservació de l’espai marítim, també és veritat que en molts casos desvien corrents i modifiquen un paisatge fantàstic en favor de la urbanització il·limitada i el descontrol en matèria mediambiental. A hores d’ara, per això, ja és ben habitual trobar defenses d’aquesta mena en les platges valencianes més massificades i resulta curiós que és allà on el turisme no arriba en gran quantitat on hi ha menys intervencions d’aquesta guisa. En algunes platges, de fet, es conserva un cordó dunar que actua com a barrera natural en cas de temporal marí i en algunes altres simplement no cal actuar atesa la morfologia poc abellidora del context, amb roques, amb terres de marjal al darrere i amb sequiols vessant-hi aigua dolça i poc depurada. El turisme és selectiu, aquesta és la veritat. I alhora, també cal dir que molts espigons, moltes esculleres, han perdut gran part del seu sentit, això és servir d’embarcador a peu de platja, a la vora de la mar. S’entén, en aquest sentit, el mot del qual deriva escullera, que no és altre que escull o roca que sobresurt a flor d’aigua o molt prop de la superfície amb la qual poden topar-hi les embarcacions. Avui, en qualsevol cas, les esculleres s’han convertit en el paradís de la pesca, allà on hi ha tota una despensa per al peix i on el bon pescador cerca tot allò necessari per posar-s’hi a la faena: carranquets, pegellides, criançó, cucs, gambetes... O almenys així era fins no fa tant.