Bon i mediterrani any 2012

Vos deixem una extraordinària estampa hivernal de la platja de L’Almardà, un reducte litoral de pau i benestar que a molts de nosaltres, amics i coneguts de les comarques del Camp de Morvedre i La Plana Baixa, ens serveix com a escenari perfecte per a la pesca amb rall, almenys durant els mesos compresos entre març i novembre. Perquè tot hi arribarà. El fred, com el gel, no es queda mai al cel. I la mar, en aquesta època també es preciosa, espai d'imatges solitàries i bucòliques i marc incomparable des del qual desitjar-vos a totes i a tots un bon i mediterrani any 2012.

Ja som associació!

Hui mateix (per parlar...) ens ha arribat la notificació de la Generalitat, l'associació està inscrita en el registre. A partir d'ara, ja podem demanar llicències de pesca amb rall per als socis. Informeu-vos a l'apartat corresponent, a la dreta de la pàgina.

Llarga vida al Corball!

La Conselleria és veloç com el rellamp...

Tot i que ja han passat els tres mesos que la Conselleria donava com a període màxim per a resoldre per la seua part la inscripció de l'associació, encara no sabem res d'ells... i mentre no tinguem el número d'inscripció (tenim ja el CIF, però no serveix) no podem començar a sol·licitar llicències. Paciència, companys!

Dorades, orades, daurades...

Quatre, ni una més ni una menys, quatre dorades ben precioses que a l’endemà foren cuinades com correspon, a la sal i al natural. I pescades amb rall, el popular estri de pesca que encara es llança per la nostra franja litoral. Els més incrèduls, o els més bufons segons es mire, de seguida sucumbiren als clàssics comentaris que tot pescador, per desgràcia, ha de sentir. Que si les han amollat de la piscifactoria, que si les has comprat al supermercat, que si no ho veig no m’ho crec... Pobres ignorants! No hi ha mentida quan la mar s’obri als teus peus i el sol es tanca a l’horitzó, a poqueta nit. I perquè no en quede cap, de dubte, publique aquesta entrada conjuntament en els dos blogs que gestione, per una banda al Costumari i per una altra ací mateix, tot ben acompanyat per unes fotografies que il·lustren el que alguns pescadors amb rall de Morvedre i La Plana ja saben perquè la veu corre com el vent i la mar és sàvia, sempre agraïda amb els que l’estimen i la respecten malgrat les invasions turístiques i les aberracions immobiliàries. Perquè al cap i a la fi, hi ha una tendra i imprescindible diferència entre els que van a la playa i els que gaudeixen de la mar... I no diré més. Ací teniu la seqüència:

Pesquera!

Tant per a bé com per a mal, sol coincidir que els dies de major pesquera no hi ha ningú fent fotografies, de tal manera que el mite segons el qual els pescadors, en aquest cas els pescadors amb rall, són uns mentiders o uns exagerats es perpetua per a desgràcia d’un col·lectiu anònim que no pretén demostrar res, sinó tot al contrari tractar de fusionar-se amb la mar i el seu hàbitat, que ja és dir contemplant el rapinyaire panorama que governa aquestes terres. Fa uns dies, per això, vam pescar. I no poquet. Realment, la franja marítima de Corint -coneguda popularment com a Gran Paella- fou un magnífic escenari; i encara que majoritàriament les captures no foren més grans que la palma de la nostra mà, estranya fou la vegada que el rall no traïa premi. I d’allò més variat, tot siga dit de pas: salpes, golfassos, lisses, doradetes... Esperem, per tot, que la sort s’allargue i que l’estiu ens reserve més moments exitosos per a la pesca amb rall.

El rall

Aquesta és una de les entrades que ja fa un temps vaig dedicar a la pesca amb rall i que ara rescate amb motiu de la creació d'aquest blog, sempre amb l'esperança d'aportar un poc d'informació al voltant d'una pesca mil·lenària i arrelada a les costes del Camp de Morvedre i La Plana Baixa:

Jo crec que en certes zones de València, principalment de València capital, el rall es coneix més per ser el nom d’un restaurant que per identificar el que és en realitat, una eina de pesca que consisteix en una xarxa circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i que està sostinguda pel centre amb una corda. Si atenem la definició exacta del Diccionari Català-Valencià-Balear, de fet, també podem constatar la incerta etimologia de la paraula, del llatí radiu, això és, raig; i alhora una explicació detallada de com es llança i els llocs on es llança: a la mar, als rius o a les sèquies de marjal. Per a aquest costumari, tanmateix, el rall és tot això i molt més, és un art de pesca que encara gosa de certa vitalitat per tota la franja marítima valenciana i que, com tants altres oficis o entreteniments de caire ben popular com ara la pilota, la columbicultura o el tir i arrossegament; també manté una munió de seguidors fidels que es resisteixen a deixar-lo perdre pel pedregós i falsari camí del progrés i la globalització. Justament pels mesos de setembre i octubre, els ralladors o rallaires es deixen veure amb assiduïtat per la voreta de la mar, atents als moviments dels peixos de platja, s’entén: mabres, corballs, galtiroges, palometes o llobarrets; i tots concentrats ajusten comptes amb els fons arenosos del nostre litoral. Sana demostració que hi ha estampes belles i inalterables capaces d’ensenyar els nostres costums i conservar net i lliure de mentides el nostre meravellós entorn mediterrani.

Naix "el Corball"

Estem ja en els últims tràmits administratius per a tindre inscrita la nostra associació i poder obtindre llicències de pesca amb rall per als membres... Molt prompte tindreu novetats!