Diu Josep Pla que
el llobarro, també conegut com a llop de mar en altres indrets, és un peix de molta
astúcia, difícil de pescar, potser el que produeix menys sensacions de peix
conjuntament amb el corball. I que per això és tan bo, sobretot si es fa a la brasa,
sense sucs ni afegitons. Clar que el mestre Pla es refereix al llobarro criat
en estat salvatge, no al que actualment voreja les nostres costes, sospitós en
gran mesura de provindre d’aquestes granges marines tan freqüents i tan
consolidades d’un temps ençà en el litoral valencià.
 |
 |
| Cabàs, soquets, rall i llobarros |
Vicent Arnal, àlies
el Fiero, president d’honor de la Confraria de Pescadors amb Rall del Camp de
Morvedre i la Plana Baixa, assegura que els llobarros de piscifactoria, quan
s’escapen com a conseqüència d’un temporal o són amollats per manca de
rendibilitat comercial, boguen desorientats per la immensitat de la mar, que són
exageradament innocents i que no tenen la intel·ligència que els caracteritza
quan han crescut en el seu hàbitat natural. No deu ser casualitat, per això,
que molts d’aquests llobarros acaben allotjats allà on sol haver-hi menjar en
abundància, peixos vulgars que es mouen en molades a la recerca de goles i
esculleres com ara la de les Cases de Queralt, on conflueixen els termes de
Sagunt, Benavites i Almenara i on dissabte passat es va celebrar una nova i exitosa
jornada de començament de la temporada de pesca amb rall. Perquè així fa goig.
Una jornada magnífica que comptà amb els més il·lustres ralladors de la
contornada i que tingué tots els ingredients necessaris per a convertir-se en
cita ineludible amb el pas dels anys: sol, bona mar, esmorzar de luxe, llobarros
a manta, varietat de ralls i com no, com no, les fabuloses paelles a llenya
obra de Juan el Duco, de Quartell, mestre paeller de la colla.
 |
| A les Cases de Queralt solen confluir pescadors de canya amb pescadors de rall |
