Aquest és un espai dedicat a la pesca amb rall, un costum encara viu per la franja litoral del País Valencià i que compta amb una bona colla de seguidors per les comarques del Camp de Morvedre i la Plana Baixa. Ací trobareu la informació necessària perquè coneixeu aquest art de pesca mil·lenari i perquè el respecteu com a bon costum que és. Valencià, mediterrani i arrelat a la nostra identitat de poble. Benvinguts sigueu.



divendres, 19 d’agost de 2011

Dorades, orades, daurades...

Quatre, ni una més ni una menys, quatre dorades ben precioses que a l’endemà foren cuinades com correspon, a la sal i al natural. I pescades amb rall, el popular estri de pesca que encara es llança per la nostra franja litoral. Els més incrèduls, o els més bufons segons es mire, de seguida sucumbiren als clàssics comentaris que tot pescador, per desgràcia, ha de sentir. Que si les han amollat de la piscifactoria, que si les has comprat al supermercat, que si no ho veig no m’ho crec... Pobres ignorants! No hi ha mentida quan la mar s’obri als teus peus i el sol es tanca a l’horitzó, a poqueta nit. I perquè no en quede cap, de dubte, publique aquesta entrada conjuntament en els dos blogs que gestione, per una banda al Costumari i per una altra ací mateix, tot ben acompanyat per unes fotografies que il·lustren el que alguns pescadors amb rall de Morvedre i La Plana ja saben perquè la veu corre com el vent i la mar és sàvia, sempre agraïda amb els que l’estimen i la respecten malgrat les invasions turístiques i les aberracions immobiliàries. Perquè al cap i a la fi, hi ha una tendra i imprescindible diferència entre els que van a la playa i els que gaudeixen de la mar... I no diré més. Ací teniu la seqüència:

dijous, 4 d’agost de 2011

Pesquera!

Tant per a bé com per a mal, sol coincidir que els dies de major pesquera no hi ha ningú fent fotografies, de tal manera que el mite segons el qual els pescadors, en aquest cas els pescadors amb rall, són uns mentiders o uns exagerats es perpetua per a desgràcia d’un col·lectiu anònim que no pretén demostrar res, sinó tot al contrari tractar de fusionar-se amb la mar i el seu hàbitat, que ja és dir contemplant el rapinyaire panorama que governa aquestes terres. Fa uns dies, per això, vam pescar. I no poquet. Realment, la franja marítima de Corint -coneguda popularment com a Gran Paella- fou un magnífic escenari; i encara que majoritàriament les captures no foren més grans que la palma de la nostra mà, estranya fou la vegada que el rall no traïa premi. I d’allò més variat, tot siga dit de pas: salpes, golfassos, lisses, doradetes... Esperem, per tot, que la sort s’allargue i que l’estiu ens reserve més moments exitosos per a la pesca amb rall.