Aquest és un espai dedicat a la pesca amb rall, un costum encara viu per la franja litoral del País Valencià i que compta amb una bona colla de seguidors per les comarques del Camp de Morvedre i la Plana Baixa. Ací trobareu la informació necessària perquè coneixeu aquest art de pesca mil·lenari i perquè el respecteu com a bon costum que és. Valencià, mediterrani i arrelat a la nostra identitat de poble. Benvinguts sigueu.



diumenge, 30 de desembre de 2012

Molà

La paraula ‘molà’,molada en registre estàndard, no és un terme corrent actualment. Forma part ja d’un grup lèxic que en un futur no massa llunyà es convertirà en pols, en una paraula buida i mancada de significat que potser se sentirà en alguna conversa aïllada i reduïda en algun raconet dispers del país, fonamentalment en boca de gent situada en el llindar dels cinquanta anys. Designa un conjunt d’alguna cosa, per exemple, de peixos o altres animals. De fet, si se cerca la paraula de la qual deriva, que no és altra que ‘mola’, el Diccionari Català-Valencià-Balear, en una de les múltiples accepcions que en dóna, diu el següent: esbart de peixos que neden; això és, l’equivalent a ‘banco’, en castellà. En desús, però encara viu per algunes poblacions castellonenques, és clarament un terme a recuperar, sobretot en els indrets litorals on es conserva, entre d'altres, l'art de tirar el rall. Prenen importància, doncs, expressions com la que el mateix DCVB aporta: “Escarotant les molades de patxellets i marbres”,de Josep Pasqual i Tirado; o aquesta altra que va dir-me fa poc un bon amic:“va vore una molà de llisses i allà que tirà el rall”.

1 comentari:

Nel·lo Navarro ha dit...

Enhorabona pel bloc. És un plaer passejar-se pel seu contingut. Endavant!