Pesquem amb coneixement

Ací baix teniu un cartell recollint les espècies de pesca regulades que trobem a la Mediterrània, amb les seues grandàries mínimes, i també alguns dels peixos que estem acostumats a trobar amb el rall i que no estan regulats, incloent el nostre estimat Corball. Ja ho sabeu, a pescar amb coneixement!

Rall i paelles per a la nova temporada

Diu Josep Pla que el llobarro, també conegut com a llop de mar en altres indrets, és un peix de molta astúcia, difícil de pescar, potser el que produeix menys sensacions de peix conjuntament amb el corball. I que per això és tan bo, sobretot si es fa a la brasa, sense sucs ni afegitons. Clar que el mestre Pla es refereix al llobarro criat en estat salvatge, no al que actualment voreja les nostres costes, sospitós en gran mesura de provindre d’aquestes granges marines tan freqüents i tan consolidades d’un temps ençà en el litoral valencià.

Cabàs, soquets, rall i llobarros

Vicent Arnal, àlies el Fiero, president d’honor de la Confraria de Pescadors amb Rall del Camp de Morvedre i la Plana Baixa, assegura que els llobarros de piscifactoria, quan s’escapen com a conseqüència d’un temporal o són amollats per manca de rendibilitat comercial, boguen desorientats per la immensitat de la mar, que són exageradament innocents i que no tenen la intel·ligència que els caracteritza quan han crescut en el seu hàbitat natural. No deu ser casualitat, per això, que molts d’aquests llobarros acaben allotjats allà on sol haver-hi menjar en abundància, peixos vulgars que es mouen en molades a la recerca de goles i esculleres com ara la de les Cases de Queralt, on conflueixen els termes de Sagunt, Benavites i Almenara i on dissabte passat es va celebrar una nova i exitosa jornada de començament de la temporada de pesca amb rall. Perquè així fa goig. Una jornada magnífica que comptà amb els més il·lustres ralladors de la contornada i que tingué tots els ingredients necessaris per a convertir-se en cita ineludible amb el pas dels anys: sol, bona mar, esmorzar de luxe, llobarros a manta, varietat de ralls i com no, com no, les fabuloses paelles a llenya obra de Juan el Duco, de Quartell, mestre paeller de la colla.

A les Cases de Queralt solen confluir
pescadors de canya amb pescadors de rall

      

Ir Concurs de Rall (octubre 2012)

Un èxit, un èxit sense precedents que, sens dubte, caldrà repetir. Així es pot qualificar el Ir Concurs de Rall celebrat el passat dissabte a la platja de Canet d'en Berenguer (Camp de Morvedre), una jornada insòlita i alhora històrica que va comptar amb la participació d'una trentena de ralladors procedents de les poblacions de Canet, Sagunt, les Valls i Almenara. Per a recordar, certament. Un concurs eminentment popular que va posar en evidència la vitalitat i la magnífica acollida que ha tingut l'Associació El Corball en els veïns de les comarques de la Plana i el Camp de Morvedre. Veure per a creure, ja n'hi ha setanta-cinc socis! Una autèntica barbaritat si es gira la vista enrere i es comprova que fins fa dos anys, la pesca al rall era il·legal i estava a un pas de desaparéixer de les contrades morvedrines. Tot al contrari, ara toca parlar de revitalització, de joventut que aprén i de ganes per perpetuar aquest art de pesca tan arrelat al nostre entorn. Això per no parlar del concurs pròpiament dit i de les captures realitzades. Un total de nou quilos de llobarros, quasi res porta el diari, fou la quantitat necessària per a guanyar el concurs, en definitiva una xifra històrica que va rematar una jornada que cal consolidar amb el pas dels anys. Ja després, en un conegut restaurant de la platja de Canet, un total de setanta persones van gaudir d'una paella espectacular cuinada per a l'ocasió. Magnífic. Ara, la temporada continua. El mes d'octubre ofereix cada matí una fabulosa estampa mediterrània que convida a traure el rall. Així serà mentre el temps aguante i la mar continue deixant-nos gaudir de la seua grandesa. Sempre amb respecte.


Els llançaments de rall es van succeir
des de primera hora del matí

La tècnica d'algunes participants es va
veure reflectida magníficament  

Els més menuts també gaudiren a la seua manera



Els llobarros s'acumularen en aquests dos ralls de bos

Eixe cabàs pesava vora a deu quilos!!!




Els artesans Esteban de Moncofa i Fiero d'Almenara
exhibiren les seues habilitats amb la venda de ralls de bos i de cercolet

Les autoritats en el lliurament de trofeus 

 

Dorades, orades, daurades...

Quatre, ni una més ni una menys, quatre dorades ben precioses que a l’endemà foren cuinades com correspon, a la sal i al natural. I pescades amb rall, el popular estri de pesca que encara es llança per la nostra franja litoral. Els més incrèduls, o els més bufons segons es mire, de seguida sucumbiren als clàssics comentaris que tot pescador, per desgràcia, ha de sentir. Que si les han amollat de la piscifactoria, que si les has comprat al supermercat, que si no ho veig no m’ho crec... Pobres ignorants! No hi ha mentida quan la mar s’obri als teus peus i el sol es tanca a l’horitzó, a poqueta nit. I perquè no en quede cap, de dubte, publique aquesta entrada conjuntament en els dos blogs que gestione, per una banda al Costumari i per una altra ací mateix, tot ben acompanyat per unes fotografies que il·lustren el que alguns pescadors amb rall de Morvedre i La Plana ja saben perquè la veu corre com el vent i la mar és sàvia, sempre agraïda amb els que l’estimen i la respecten malgrat les invasions turístiques i les aberracions immobiliàries. Perquè al cap i a la fi, hi ha una tendra i imprescindible diferència entre els que van a la playa i els que gaudeixen de la mar... I no diré més. Ací teniu la seqüència:

Pesquera!

Tant per a bé com per a mal, sol coincidir que els dies de major pesquera no hi ha ningú fent fotografies, de tal manera que el mite segons el qual els pescadors, en aquest cas els pescadors amb rall, són uns mentiders o uns exagerats es perpetua per a desgràcia d’un col·lectiu anònim que no pretén demostrar res, sinó tot al contrari tractar de fusionar-se amb la mar i el seu hàbitat, que ja és dir contemplant el rapinyaire panorama que governa aquestes terres. Fa uns dies, per això, vam pescar. I no poquet. Realment, la franja marítima de Corint -coneguda popularment com a Gran Paella- fou un magnífic escenari; i encara que majoritàriament les captures no foren més grans que la palma de la nostra mà, estranya fou la vegada que el rall no traïa premi. I d’allò més variat, tot siga dit de pas: salpes, golfassos, lisses, doradetes... Esperem, per tot, que la sort s’allargue i que l’estiu ens reserve més moments exitosos per a la pesca amb rall.